Amb la Lea ens vàrem conèixer en
una assemblea de residents i familiars convocada per la Directora de la
Residència, el gener de 2015. A tots dos, aquella assemblea ens va semblar
(patètica), com una missa sense esperit. En sortir vàrem anar a fer un cafè i
vàrem convenir que calia enriquir la participació de familiars i amics. Així va
néixer l'ARFA. Amb uns quants familiars, amics i residents vàrem fer tots els
passos necessaris. Amb les treballadores, que veien la iniciativa amb recel,
amb la Directora que també desconfiava, i amb el nou gerent que ens va
preguntar perquè volíem muntar una associació !
En contactes amb regidors
municipals (Joan Vinzo, Isabel Martínez, Laura Seijo, l'Elizabet Ruiz ...)
vàrem anar descobrint la realitat de la Residència: propietat,
responsabilitats, personal, reglaments, pressupostos, normativa de la
Generalitat, serveis d'inspecció, metges dels residents. També amb responsables
del Consell Comarcal, amb el Síndic de Greuges. Un munt d'hores amunt i avall.
La constància i la tenacitat de la Lea van garantir els resultats.
En totes les reunions,
especialment la de constitució formal de l'ARFA el gener de 2016, amb tots els
residents, familiars i amics interessats, la veu de la Lea, la seva
experiència, el seu coneixement de gairebé tothom a la casa comuna, la
Residència, inspirava confiança i bon ambient. Defensant les condicions de vida
dels residents, però també de totes les treballadores.
Durant el 2017, malgrat
incomprensions dels responsables, vàrem constituir el Consell de Participació a
la Residència, probablement un dels primers de Catalunya. Reunions complicades
per manca d'experiència participativa en aquest tipus d'institució. Però la
figura de la Lea sempre emergia com a garant de seriositat i de rigor en els plantejaments
i exigències.
En ocasions molt dura, com quan
ens vàrem enfrontar al nou Director el 2019. Sortosament, i probablement per la
postura ferma i digna de la Lea, va durar poc.
Des de l'ARFA, amb la Junta, la
Lea volia predicar la nostra experiència. L'Ajuntament deia que calia
"exportar" la iniciativa, en un acord municipal del maig de 2020.
Havíem parlat amb els media locals, anat a MataróTV, escrit als diaris,
contactat amb residències de la comarca, de Granollers ...
A primers del 2020, amb una nova
Directora, semblava que consolidaríem l'ARFA. Però la pandèmia i les
restriccions a les visites, a partir del març, van condicionar notablement les
nostres activitats. Malgrat tot, seguíem fent reunions de Junta i amb la
Directora fent un cafè a la Plaça de Sta Anna. Teníem prevista una Assemblea de
represa d'activitats passades les festes de primavera ... Ens costarà fer-la
sense ella.
En fer balanç dels 5 anys de
l'ARFA, la Lea va escriure que "entre
tots havíem fet xarxa, una xarxa que va mes enllà d’una simple associació, que
implica a tothom, que trenca la indiferència rutinària, que ens fa veure i
comprendre el què li passa a la companya del costat, el què pensen i voldrien
els altres familiars, el què patim quan un estimat se'n va, plens, a vegades,
de sentiments contradictoris."
I pensant en el futur, deia que
"ara tenim davant un nou repte ...
aprofitant que es parla de revisar/renovar el model de residencies, voldríem
aixecar el dit en favor d'una participació efectiva de les famílies, com a
cuidadors que, també, som. Cadascú amb el seu familiar, però, també,
col·lectivament en qüestions que impliquen a tothom." La Lea
reivindicava que "el nou model ha de
garantir aquesta participació, ha de facilitar informació transparent, clara,
completa, comprensible, i ha de basar-se en millorar la professionalitat i les
condicions de treball de tot el personal."
No cal dir-ho, la trobarem a
faltar. Tots.
